II Fòrum Internacional Desenvolupament Sostenible i Saludable Deltebre, Sant Jaume i Barcelona 10,11 y 13/11, 2017

CONCLUSIONS

Aquest Fòrum ha estat una excel·lent oportunitat per analitzar i debatre desde perspectives territorials, locals i empresarials, experiències exitoses que s’estan duent a terme per fer front als greus desequilibris socials, ambientals i econòmics al nostre medi, per recuperar la necessària sostenibilitat. Ho hem fet de la ma d’un centenar d’especialistes del mon acadèmic, professional, institucional, del associacionisme i dels moviments socials, de la economia social i solidaria, i d’empreses privades responsables innovadores. S’han realitzat onze taules de debat i s’han impartit cinc conferencies magistrals.

MESA 1. LOS OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE, ODS 2030. TIERRAS DEL EBRO, RESERVA DE LA BIOSFERA

Els 17 objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides pel 2030 ens marquen l,únic camí existent per fer front a les greus amenaçes socials i ambientals. Destaca especialment l’amenaça del canvi climàtic en un territori d’una extraordinària riquesa però tremenda fragilitat com es el Delta de l’Ebre.

MESA 2. TIERRAS DEL EBRO: RIQUEZA AMBIENTAL Y ACTIVIDAD ECONÓMICA

Els parcs naturals esdevenen en un mitjà clau de protecció del medi natural per trobar equilibri harmònic amb la activitat social i econòmica, i esdevenir com s’ha demostrat, en una via clau per la educació ambiental i a la vegada ser motor de desenvolupament sostenible. Les Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera, pel nivell de compromisos assolits serà un territori caracteritzat pel respecte a la natura i la autosostenibilitat en termes de recursos ambientals i energètics.

MESA 3. PROTECCIÓN DEL RIO EBRO Y SU DELTA EN UNA NUEVA CULTURA DEL AGUA

El rius son font de vida i s’ha de preservar la qualitat de les seves aigues, controlant rigurosament la contaminació, tot i que la seva principal amenaça es la manca d’aigua deguda a un us abusiu per regadiu i al canvi climatic. Es necessari asegurar el seu cabal ecològic per garantir la seva vitalitat. Seria necessaria revertir la manca d’aportació de sediments al Delta de l’Ebre que ha accentuat la seva regressió. El moviment civic: Plataforma de Defensa del Ebre ha estat i seguirà sent determinant per evitar les pressions de transvassament que es produeixen cíclicament. Pressions que pretenen capturar les aigues al seu origen pirinenc per evitar conflictes territorials.

MESA 4. VALOR DE MARCA DEL TERRITORIO, PRODUCTOS Y EMPRESAS

Els distintius d’Excel.lencia son el primer pas d’autoexigència para generar el principal valor intangible de “marca” d’un territori i de tot el que en ell es produeix. Però es el ciutadà el que té la última paraula al exigir saber les condicions reals d’obtenir la necessària qualitat, respectant II Foro Internacional Desenvolupament Sostenible i Saludable Deltebre, Sant Jaume i Barcelona 10,11 y 13/11, 2017 Entregades a la reunió de Junta MIESES, 30 novembre 2017 Page 2 el medi ambient i les condicions de treball. La Marca: Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera ha aconseguit en poc temps aglutinar a centenars de productors agraris, industrials i de serveis turístics per potenciar i garantir la qualitat i sostenibilitat de les seves activitats.

MESAS 5 Y 6. INNOVACIÓN Y DESARROLLO SOSTENIBLE EN DOS SECTORES CLAVE: EL AGROPECUARIO Y EL TURÍSTICO

S’han mostrat diversitat d’experiencies exitoses de empreses innovadores que amb aliançes estratègiques, utilitzant els principis del Desenvolupament Sostenible, poden ser més eficients i competitives, aprofitant els recursos naturals, històrics, i tecnològics del seu medi en benefici propi i de la sostenibilitat. Els sectors agropecuari i turístic son claus en el desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre i ens mostren diversitat de solucions extrapolables.

MESA 7. EL ENSANCHE CERDÀ: VIGENCIA DE UNA CIUDAD HUMANIZADA Y SOSTENIBLE

El Model d’Eixample de Barcelona de Ildefons Cerdà del segle XIX, s’ha convertit en valor universal de ciutat sostenible que segueix sent plenament vigent. La seva estructura ortogonal amb carrers arbrats, grans espaís verds públics, equipament racional d’infraestructures i cura en la mobilitat, son tot un exemple de unes avançada planificació urbana. Les noves accions de grans illes i la interconnexió de la seva xarxa viaria posant sota control els vehicles privats ens mostren un futur esperançador de sostenibilitat. Amb el suport de les noves tecnologies al servei de les persones s’ha de poder garantir la qualitat ambiental i la habitabilitat urbana.

MESA 8. HACIA UNA MOVILIDAD SEGURA Y SOSTENIBLE EN CIUDADES INTELIGENTES

La mobilitat de vehicles forma part de la vida cívica però s’ha convertit en la principal causa de contaminació ambiental i de siniestralitat mortal, sent necessàries noves estratègies, algunes ja en marxa, per fer front a aquests greus problemes de la societat, potenciant el transport públic, limitant l’us del vehicle privat i utilitzant energies no contaminants.

MESA 9. EL COMPROMISO DE LAS PERSONAS MEDIANTE EL VOLUNTARIADO

El voluntariat contribueix a resoldre necessitats vitals, a més de facilitar que les persones puguin demostrar el seu compromís amb la societat, retornant-li part de lo que d’ella han rebut, dignificant així la seva vida per poder sentir-se millor. Experiències exemplars com la del Banc d’Aliments ens demostren les immenses potencialitats de la creixent solidaritat per lluitar contra la pobresa. El voluntariat tindrà un gran desenvolupament pel bé de la societat.

MESA 10. ECONOMÍA SOCIAL Y SOLIDARIA. GENERACIÓN DE RIQUEZA E IGUALDAD

La economia social en molt variades formes te un pes creixent en el PIB, contribuint a generar riquesa i igualtat. També deurà absorbir la ma d’obra que la economia de mercat no sigui capaç pels avanços tecnològics i les millores de productivitat. Però la economia social y la economia II Foro Internacional Desenvolupament Sostenible i Saludable Deltebre, Sant Jaume i Barcelona 10,11 y 13/11, 2017 Entregades a la reunió de Junta MIESES, 30 novembre 2017 Page 3 de mercat deuen estar estretament vinculades, recolzant-se entre si. Els nous models de finançament de base social i les monedes locals obrint un mon de possibilitats per generar beneficis socials que un nou model de internet ajudarà a desenvolupar.

MESA 11. EMPRESAS SALUDABLES Y SOCIALMENTE RESPONSABLES

Es imprescindible generar una nova cultura empresarial on les persones siguin el cor de les organitzacions, amb unes condicions de treball saludables per facilitar la seva implicació i creativitat. Solament les empreses innovadores i responsables podran ser competitives i perviure. Les pymes son fonamentals en la economia de la nostra societat i requereixen ser degudament ateses per les Administracions i el recolzament també de les grans empreses. Son moltes les organitzacions que conjuguen totalment la Excel·lència, la Salut empresarial i la Sostenibilitat, que està totalment vinculat d’alguna manera.

CONCLUSIONS DE LES CONFERÈNCIES MAGISTRALS

– La natura es guia i mestra dels comportaments dels humans en pro de la seva sostenibilitat com especie i societat. L’exemple del comportament dels llops a la natura ha posat en evidencia la ignorancia del ser humà i els seus perversos interessos.

– La incorporació de la dona a les estructures de poder de les organitzacions que es produirà plenament al segle XXI serà determinant per la seva sostenibilitat i la del planeta.

– Aquest mon es insostenible i hem de treballar activament amb aliances a tots nivells seguint els objectius de Desenvolupament Sostenible (2030) per revertir la situació. La posició del President actual dels EE.UU es intolerable per la salut ambiental del planeta

o El Pilar Europeu dels Drets Socials, presentat el 26 d’abril del 2017, cerca una inèrcia que permetrà que la Unió Europea convergeixi positivament i de manera decidida en la defensa dels drets socials, reclamats per la ciutadania. Entre els temes que recull el document del Pilar Europeu dels Drets Socials, destaquen els següents: “garantir el salari de subsistència“, “facilitar la conciliació entre la vida laboral i familiar; garantir l’accés a la protecció social dels treballadors; assegurar que els treballadors coneguin la informació dels contractes laborals, i aclarir les orientacions de l’aplicació de la nova directiva de temps de treball”.

o Hem de ser capaços d’introduir nous conceptes com l’economia circular per tal d’evolucionar favorablement i evitar conseqüències catastròfiques”. Es imprescindible ajudar a les pymes a perviure front les dificultats i complexitats del mon actual. La igualtat, la segona oportunitat, el medi ambient i altres conceptes sostenibles i saludables, són elements que cal cuidar i no pervertir-los, tal com desenvolupa la Fundació social PIMEC. Els grans discursos del segle XXI són els de l’aigua, l’energia i la col·laboració públic-privada. Cal lluitar per avançar plegats en aquests àmbits.

Aquestes conclusions foren exposades per Montserrat Gascón en representació de l’equip organitzador del Fòrum a l’acte de cloenda que presidiren Ferran Tarradelles, Respresentant de la Oficina de la UE a Barcelona, Antonio Cañete, Secretari General de PIMEC, i Miquel Subirats, en representació del EIC, Enginyers Industrials de Catalunya.

Montse Gascón

MIESES